Blancaneu

Fa molts, molts anys
Exactament un munt
En una remota regió
Va caure una immensa nevada.
I fins aquí no passa res,
Però ara ve l'embolic:
Una reina capritxosa
Pensant en les seves coses reals
Molt distreta cosia:
“Ai, Déu meu, què avaria,
M'he punxat amb l'agulla!”

I sense més ni més la reina trepitja
Aquella ferida sagnant.
Oh, quina imatge tan violenta!
Però ella no ho veu igual,
Li sembla colossal
Aquell paisatge format
Per la seva sang, allò nevat,
La cúpula celestial
A través del finestral
I la nit, negra nit,
Nit negra i estavellada.

Oi, oi, oy.oy quina monada!
“Jo vull una filla així:
que llisqui a tot el cel,
amb els núvols per barret
i un cor lluminós.
i ja no vull més res”
I als nou mesos justos,
Per ser desig real,
Va venir a aquest món mortal
Una bonica nena:
Blancaneu.