Programació

Una gran balança dreta al mig de la pista… MiraT, un joc de mirades creuades. A la vegada, introspectiva i d'obertura a l'altre. De tu cap a ell i d'ell cap a tu. Mirar-se, confrontar-se amb la soledat mateixa, prendre la decisió de fer aquest viatge personal i transcriure'l a la pista. MiraT, una invitació a mirar-se sense autocomplaença, però també sense supèrbia, amb humor i autoburla. En una recerca constant de l'equilibri, oscil·lant, girant, ballant. MiraT vol ser una invitació a la reflexió sobre la fràgil condició de l'ésser humà, una proposta per reflexionar sobre l'equilibri il·lusori de la vida on cadascú de nosaltres, en qualsevol moment, es pot trobar en una situació límit. A la pista, un home i una gran balança. Jugant amb pesos i contrapesos, emprèn un viatge a la recerca constant dels límits de l'equilibri. Aquest viatge per la geometria de lestructura és també interior i per tant simbòlic. És un mirar-se i també exposar-se a la mirada dels altres. Mirar la pròpia solitud i transcendir-la exposant-la al mig de la pista. Un viatge simbòlic en el qual cadascú de nosaltres es podrà reconèixer, una reflexió sobre què significa prendre una decisió important, una decisió que et pot canviar la vida. Alguns deixen el seu lloc d'origen per aventurar-se a terres desconegudes, altres es refugien amagant-se de la societat mateixa. Éssers a la deriva, a la recerca d'un lloc que pugui ser seu, persones plenes de por i d'esperança, de resignació i d'il·lusió. Cadascuna amb la seva balança interior que oscil·la entre un sentiment i un altre.

Un espectacle de clown i teatre gestual que ens submergeix en un món passat i particular, per la seva estètica i bellesa poètica, i ens atrapa amb la capacitat de joc i improvisació dels seus personatges, una història d'amor i guerra coronada per un “Gran Final” que no es pot desvetllar, i que cal ser viscut! El Gran Final és una tragicomèdia que basa la seva essència en el retrobament de dos pallassos, els quals es van haver de separar fa molts anys a conseqüència de l'esclat d'una guerra civil. Aquesta guerra els interromp la darrera funció just abans del seu gran acte final. El conflicte els obliga a agafar camins separats i no tenir mai més contacte l'un amb l'altre. Ara, després de més de 30 anys, infinites passes, una lluita diària i constant per la supervivència, i un cos envellit, es retroben i decideixen acabar el seu “Gran Final”. Un homenatge a un dels oficis més bonics i generosos del món. L'ofici de ser pallasso. Sentir per crear un diàleg amb l'espectador des de les emocions, on sobren les paraules. Un imaginari col·lectiu que pallassos de tots els temps ens han deixat a la memòria.

Classicappella és un viatge sorprenent pels temes més famosos de la música clàssica de la mà del nostre savi “Leonardo”, que ens explicarà les seves divertides aventures per tot Europa, coneixent els compositors que van donar vida a les obres que han marcat la història de la música. Vine a conèixer Bach, Haendel, Mozart, Beethoven i molts altres músics que ens explicaran anècdotes divertides de les seves vides i com van compondre aquestes fantàstiques obres. Passejarem de manera diferent a través de les curiositats i l'humor, i veurem com funciona la música clàssica per dins. També descobriràs la cultura i els costums dels diferents països que visitem. Sense oblidar el més important, et mostrarem totes les obres com mai no les havies escoltat, a cappella! És a dir, usant només l'instrument més perfecte que existeix, la VEU! Aprèn a reconèixer les diferents tesitures que té l'ésser humà: el tenor, el baríton, el baix o fins i tot el contratenor. Veus que poden replicar el so duna orquestra completa o imitar el so dun òrgan de tubs barrocs, i per descomptat, cantar els cors més famosos.

Dos actors, Arantxa i Lobo, es reuneixen en un paller per fer un somni: crear una obra de teatre que faci justícia poètica a l'autor de Fuente Vaqueros. Aquesta tasca seria fàcil si no fos perquè la bellesa dels seus versos és tan gran que sembla que cap representació de la seva obra podria estar a l'alçada. Al cap ia la fi… Com s'emporta l'olor del mar al teatre o com s'inunda d'estrelles el pati de butaques? A través d'aquesta comèdia interactiva, junts descobriran la radiant personalitat de Lorca, les peces més lúdiques, portaran el públic de festa i fins i tot pot, si ho fan realment bé, que el mateix autor aparegui per donar-los una sorpresa.

Una creació per als més petits que utilitza el cos, la poètica del moviment i la música al servei de la instal·lació. Patricia Ruz juntament amb Alberto Romera, actor i ballarí professional amb síndrome de Down ens expliquen un petit viatge inspirat a la ciutat. La peça neix de la necessitat de continuar treballant per a la petita infància i integrar la diversitat a escena. Gairebé no hi ha espectacles per a aquest públic tan petit que integrin artistes amb discapacitat. Una instal·lació viva creada amb múltiples i petits maons de cartró, que defineixen estructures i paisatges per compartir. Destruir per construir, construir per transformar, transformar per somiar. Una ciutat, un barri, uns veïns, una casa, la nostra habitació, a dormir! Un lloc sense nom, perquè tu hi posis el teu propi.

La Tomasa, el nom de la qual guarda una gran semblança amb la de la protagonista d'un conegut poema de García Lorca, protagonitza aquesta proposta escènica de petit format que amb els seus passets palante i els seus passets patràs hilvana amb gracejo ritmes i rimes nascudes del retrobament de la paraula amb la música i el moviment. Aquesta proposta, on allò nou i allò vell es donen la mà, recrea la poètica procedent de la tradició oral, barrejant de forma experimental el llenguatge escènic, la música, la dansa contemporània, el Hip Hop. Un espectacle per a públic petit, amb dramatúrgia de Roser Ros i la direcció artística de la companyia de dansa urbana Brodas Bros.

Per alguna raó que amb prou feines tinc pensada propenso a interessar-me per obres de difícil representació. Intueixo que alguna cosa han de tenir a veure en això les titelles que maneig. En aquest primer moment en què esperes que alguna bufa t'erici la pell perquè adquireixi valor de senyal, els últims anys, retorno al que en un altre temps em va commoure i vaig descartar abordar per inseguretat. En moment especialment temerari he de trobar-me perquè cal una bona dosi de risc per aventurar-se amb La Celestina de Ferran de Rojas; per la immensitat literària, per la rellevància històrica, per la complexitat i la riquesa lingüística i, especialment, pel sublim traç humanístic amb què l'autor dibuixa els seus personatges. El món és dels agosarats. L'elecció de La Celestina hauria pogut respondre a la necessitat de trobar una font d'inspiració que alimentés una creació on tractar algun desassossec més personal. Però no ha estat exactament així. No sento que vull oferir la meva obra sinó la d'un altre però en el procés de lectura, comprensió i recreació acabo convençut que aquesta obra és completament meva i això em proporciona una joiosa sensació de fraternitat amb què la va parir fa més de cinc-cents anys. El verí del teatre. No recordava així aquesta obra, tan densa i intrincada. Tampoc no recordava la seva subtilesa filosòfica, la seva vivesa intel·lectual. No sabia que tot, en essència, segueix igual cinc-cents anys després. Aquesta pulsió universal s'acompassa amb cent moments escènics d'altres grans dramaturgs universals. La vida es comprèn en escriure-hi. He fet de la meva capa un saig. M'he hagut d'atrevir a recompondre el que a l'obra es diu deixant fluir el meu sentit teatral, guiant-me per aquest sentit de titellaire que propèn a substanciar en el que és grotesc ara i en el que és sublim després per acabar rematant amb un bon gargamellar. El titella sintetitza la representació. I per últim dir que mentre repenso el que diuen els personatges i com ho diuen reviuen en mi infinitat d'impressions d'infància en aquell poble meu ple de gents els cors de les quals bategaven al so d'idèntiques passions i animositats. Em meravello. Jaume Policarpo, director.

Aquest espectacle ha obtingut el Premi FETEN 2020 a la Millor Autoria, el Premi Alcides Moreno 2020 a l'Obra Millor Contada, el Premi Ateneu de Teatre 2018 al Millor Espectacle Infantil, tres nominacions als Premis Lorca de Teatre Andalús 2019 (Millor Espectacle Infància, Millor Disseny d'Il·luminació i Millor Escenografia), i la qualificació d'Espectacle Recomanat per la Xarxa Espanyola de Teatres i Auditoris. Sota la teulada hi ha un bloc. Al bloc hi ha diverses cases. Cada casa té una porta i darrere de cada porta hi ha una història. Les persones que habiten aquestes històries són els nostres protagonistes. Tots tenen la seva pròpia història, sense ser conscients que els uneix un fil comú: la mateixa teulada. Una obra en què dos actors ens mostren, a través de diferents llenguatges escènics, com passa la vida entre veïns. Una apassionant comèdia que neix per recordar-nos que allò quotidià, allò que ens passa dia a dia, pot ser realment extraordinari.

… Llegeix més

Es pot viatjar per tota la història de la literatura durant una mica més d'una hora? Què passaria si el destí de les grans obres universals estigués a la mà? Estàs preparat per embarcar-te en aquesta aventura? Aquesta boja història és un viatge, un homenatge, a algunes de les obres de la literatura més importants de tots els temps. Segueix els nostres dos herois en la seva absurda missió i sobretot gaudeix de totes les històries que t'esperen dins un llibre. El millor conte és a punt d'escriure's quan s'obri el teló…

Un pare, una mare i un fill. La família perfecta. Què podria anar malament? Hem de parlar és una peça de dansa inclusiva que reflexiona sobre les relacions familiars, la manca de comunicació, l'amor i la frustració. En què ens convertim quan ja no en sabem parlar. Discussions en moviment, silencis que es trenquen, frases que es mouen i commouen. La comunicació sense la paraula. La importància de deixar de parlar per començar a moure's.

En un país pla i ventós hi ha el Gran Circ Tatan. Un circ petit i familiar però extraordinari i genial. Aquest circ és extraordinari perquè hi trobem gent extraordinària, com el nostre protagonista, “Miló de Crotón”, l'home més fort del món! Capaç de fer coses sorprenents! Però en acabar la jornada… Miló es retira solitari, lluny de les mirades dels altres, per què?…perquè guarda un secret

En un país pla i ventós hi ha el Gran Circ Tatan. Un circ petit i familiar però extraordinari i genial. Aquest circ és extraordinari perquè hi trobem gent extraordinària, com el nostre protagonista, “Miló de Crotón”, l'home més fort del món! Capaç de fer coses sorprenents! Però en acabar la jornada… Miló es retira solitari, lluny de les mirades dels altres, per què?…perquè guarda un secret

El bosc és un lloc de gran meravella on podem explorar, escoltar i jugar amb les nostres amigues i amics. Aquests també poden ser plantes, arbres o fins i tot animals. Totes tenen molts regals per oferir. Qui ho sap? Potser apareixen éssers extraordinaris!

Una creació per als més petits que utilitza el cos, la poètica del moviment i la música al servei de la instal·lació. Patricia Ruz juntament amb Alberto Romera, actor i ballarí professional amb síndrome de Down ens expliquen un petit viatge inspirat a la ciutat. La peça neix de la necessitat de continuar treballant per a la petita infància i integrar la diversitat a escena. Gairebé no hi ha espectacles per a aquest públic tan petit que integrin artistes amb discapacitat. Una instal·lació viva creada amb múltiples i petits maons de cartró, que defineixen estructures i paisatges per compartir. Destruir per construir, construir per transformar, transformar per somiar. Una ciutat, un barri, uns veïns, una casa, la nostra habitació, a dormir! Un lloc sense nom, perquè tu hi posis el teu propi.

La televisió informa que el transbordador “Columbia” ha patit un accident en tornar a la terra després d'una expedició lunar. A les notícies hi surt un dibuix que havia portat un dels astronautes: el globus terrestre vist des de l'espai. Daniel, un noi que viu a Praga, reconeix el dibuix i creu que n'hi ha diversos de similars al traster del seu pare. En efecte, hi troba una caixa amb ganivetes i llibretes signades per un tal Petr Ginz. Petr va ser un noi que va viure segurament en aquella casa el 1941 quan els nazis van ocupar la ciutat. Daniel, que té la mateixa edat que Petr, llegeix amb incredulitat com era la vida als carrers per on ell passeja. La veu dels dos nois es comença a fondre i els límits entre el present i el passat cada cop semblen més difusos. Daniel es pregunta què fer amb el testimoni que ha trobat per casualitat, si quedarà algun supervivent d'aquesta família jueva per lliurar les pertinences de Petr, o com conservar aquest tros de la història.

CALOR s'inspira en la situació en què viuen moltes persones sense llar. Viatgers involuntaris que es van veure forçats a deixar casa seva, obligats a marxar precipitadament de casa seva. Nòmades del nostre temps que travessen el món buscant un lloc, temptejant a cegues societats i cultures, ciutats i pobles estrangers…. CALOR és un espectacle que tracta sobre les relacions humanes i la recerca de la llar, combina el clown amb les arts circenses, presenta un univers oníric i poètic on el públic és convidat a sentir, a imaginar i riure, a pensar i jugar…

Dos actors, Arantxa i Lobo, es reuneixen en un paller per fer un somni: crear una obra de teatre que faci justícia poètica a l'autor de Fuente Vaqueros. Aquesta tasca seria fàcil si no fos perquè la bellesa dels seus versos és tan gran que sembla que cap representació de la seva obra podria estar a l'alçada.

Una creació per als més petits que utilitza el cos, la poètica del moviment i la música al servei de la instal·lació. Patricia Ruz juntament amb Alberto Romera, actor i ballarí professional amb síndrome de Down ens expliquen un petit viatge inspirat a la ciutat. La peça neix de la necessitat de continuar treballant per a la petita infància i integrar la diversitat a escena. Gairebé no hi ha espectacles per a aquest públic tan petit que integrin artistes amb discapacitat. Una instal·lació viva creada amb múltiples i petits maons de cartró, que defineixen estructures i paisatges per compartir. Destruir per construir, construir per transformar, transformar per somiar. Una ciutat, un barri, uns veïns, una casa, la nostra habitació, a dormir! Un lloc sense nom, perquè tu hi posis el teu propi.

CALOR s'inspira en la situació en què viuen moltes persones sense llar. Viatgers involuntaris que es van veure forçats a deixar casa seva, obligats a marxar precipitadament de casa seva. Nòmades del nostre temps que travessen el món buscant un lloc, temptejant a cegues societats i cultures, ciutats i pobles estrangers…. CALOR és un espectacle que tracta sobre les relacions humanes i la recerca de la llar, combina el clown amb les arts circenses, presenta un univers oníric i poètic on el públic és convidat a sentir, a imaginar i riure, a pensar i jugar…

Per alguna raó que amb prou feines tinc pensada propenso a interessar-me per obres de difícil representació. Intueixo que alguna cosa han de tenir a veure en això les titelles que maneig. En aquest primer moment en què esperes que alguna bufa t'erici la pell perquè adquireixi valor de senyal, els últims anys, retorno al que en un altre temps em va commoure i vaig descartar abordar per inseguretat. En moment especialment temerari he de trobar-me perquè cal una bona dosi de risc per aventurar-se amb La Celestina de Ferran de Rojas; per la immensitat literària, per la rellevància històrica, per la complexitat i la riquesa lingüística i, especialment, pel sublim traç humanístic amb què l'autor dibuixa els seus personatges. El món és dels agosarats. L'elecció de La Celestina hauria pogut respondre a la necessitat de trobar una font d'inspiració que alimentés una creació on tractar algun desassossec més personal. Però no ha estat exactament així. No sento que vull oferir la meva obra sinó la d'un altre però en el procés de lectura, comprensió i recreació acabo convençut que aquesta obra és completament meva i això em proporciona una joiosa sensació de fraternitat amb què la va parir fa més de cinc-cents anys. El verí del teatre. No recordava així aquesta obra, tan densa i intrincada. Tampoc no recordava la seva subtilesa filosòfica, la seva vivesa intel·lectual. No sabia que tot, en essència, segueix igual cinc-cents anys després. Aquesta pulsió universal s'acompassa amb cent moments escènics d'altres grans dramaturgs universals. La vida es comprèn en escriure-hi. He fet de la meva capa un saig. M'he hagut d'atrevir a recompondre el que a l'obra es diu deixant fluir el meu sentit teatral, guiant-me per aquest sentit de titellaire que propèn a substanciar en el que és grotesc ara i en el que és sublim després per acabar rematant amb un bon gargamellar. El titella sintetitza la representació. I per últim dir que mentre repenso el que diuen els personatges i com ho diuen reviuen en mi infinitat d'impressions d'infància en aquell poble meu ple de gents els cors de les quals bategaven al so d'idèntiques passions i animositats. Em meravello. Jaume Policarpo, director.

Dos actors, Arantxa i Lobo, es reuneixen en un paller per fer un somni: crear una obra de teatre que faci justícia poètica a l'autor de Fuente Vaqueros. Aquesta tasca seria fàcil si no fos perquè la bellesa dels seus versos és tan gran que sembla que cap representació de la seva obra podria estar a l'alçada.

Una creació per als més petits que utilitza el cos, la poètica del moviment i la música al servei de la instal·lació. Patricia Ruz juntament amb Alberto Romera, actor i ballarí professional amb síndrome de Down ens expliquen un petit viatge inspirat a la ciutat. La peça neix de la necessitat de continuar treballant per a la petita infància i integrar la diversitat a escena. Gairebé no hi ha espectacles per a aquest públic tan petit que integrin artistes amb discapacitat. Una instal·lació viva creada amb múltiples i petits maons de cartró, que defineixen estructures i paisatges per compartir. Destruir per construir, construir per transformar, transformar per somiar. Una ciutat, un barri, uns veïns, una casa, la nostra habitació, a dormir! Un lloc sense nom, perquè tu hi posis el teu propi.

Venim al món units pel cordó umbilical que ens entrellaça d'una manera única a la nostra mare, però què passa després amb aquest fil? El cordó es talla en néixer, però l'enllaç que es crea entre les dues parts, com un fil invisible, és viu.

Venim al món units pel cordó umbilical que ens entrellaça d'una manera única a la nostra mare, però què passa després amb aquest fil? El cordó es talla en néixer, però l'enllaç que es crea entre les dues parts, com un fil invisible, és viu.

Venim al món units pel cordó umbilical que ens entrellaça d'una manera única a la nostra mare, però què passa després amb aquest fil? El cordó es talla en néixer, però l'enllaç que es crea entre les dues parts, com un fil invisible, és viu. Us parlo de la història de la meva mare, una dona plena de vida, que va donar llum a catorze fills units a ella per un fil. Us parlo fils de les seves trenes quan nen i dels esfilagarsats fils pel temps. Alguns fils transparents que la vinculaven de manera indissoluble a la seva família. Dels fils que va crear entre ella i els seus fills, del llegat que ens va deixar a cadascú per ser capaços de teixir els nostres.

El bosc és un lloc de gran meravella on podem explorar, escoltar i jugar amb les nostres amigues i amics. Aquests també poden ser plantes, arbres o fins i tot animals. Totes tenen molts regals per oferir. Qui ho sap? Potser apareixen éssers extraordinaris!

Aquest espectacle ha obtingut el Premi FETEN 2020 a la Millor Autoria, el Premi Alcides Moreno 2020 a l'Obra Millor Contada, el Premi Ateneu de Teatre 2018 al Millor Espectacle Infantil, tres nominacions als Premis Lorca de Teatre Andalús 2019 (Millor Espectacle Infància, Millor Disseny d'Il·luminació i Millor Escenografia), i la qualificació d'Espectacle Recomanat per la Xarxa Espanyola de Teatres i Auditoris. Sota la teulada hi ha un bloc. Al bloc hi ha diverses cases. Cada casa té una porta i darrere de cada porta hi ha una història. Les persones que habiten aquestes històries són els nostres protagonistes. Tots tenen la seva pròpia història, sense ser conscients que els uneix un fil comú: la mateixa teulada. Una obra en què dos actors ens mostren, a través de diferents llenguatges escènics, com passa la vida entre veïns. Una apassionant comèdia que neix per recordar-nos que allò quotidià, allò que ens passa dia a dia, pot ser realment extraordinari.

La Tomasa, el nom de la qual guarda una gran semblança amb la de la protagonista d'un conegut poema de García Lorca, protagonitza aquesta proposta escènica de petit format que amb els seus passets palante i els seus passets patràs hilvana amb gracejo ritmes i rimes nascudes del retrobament de la paraula amb la música i el moviment. Aquesta proposta, on allò nou i allò vell es donen la mà, recrea la poètica procedent de la tradició oral, barrejant de forma experimental el llenguatge escènic, la música, la dansa contemporània, el Hip Hop. Un espectacle per a públic petit, amb dramatúrgia de Roser Ros i la direcció artística de la companyia de dansa urbana Brodas Bros.

nfantil, Juvenil o Familiar No! ¡No s'obre el teló en començar! Abans cal “construir” l'escenari. I omplir-lo de coixins. I col·locar el ballarí. I il·luminar-ho tot. I llavors i només

La Tomasa, el nom de la qual guarda una gran semblança amb la de la protagonista d'un conegut poema de García Lorca, protagonitza aquesta proposta escènica de petit format que amb els seus passets palante i els seus passets patràs hilvana amb gracejo ritmes i rimes nascudes del retrobament de la paraula amb la música i el moviment. Aquesta proposta, on allò nou i allò vell es donen la mà, recrea la poètica procedent de la tradició oral, barrejant de forma experimental el llenguatge escènic, la música, la dansa contemporània, el Hip Hop. Un espectacle per a públic petit, amb dramatúrgia de Roser Ros i la direcció artística de la companyia de dansa urbana Brodas Bros.

Nòmada és un home amb cor de nen. Està assegut a dalt d'un arbre tot esperant la seva mare, després que ella ha desaparegut just a la vora del món. Un món que oscil·la entre les cicatrius del camí i les esperances, i al qual dia a dia arriben desenes de nenes i nens des de llocs remots.

Es pot viatjar per tota la història de la literatura durant una mica més d'una hora? Què passaria si el destí de les grans obres universals estigués a la mà? Estàs preparat per embarcar-te en aquesta aventura? Aquesta boja història és un viatge, un homenatge, a algunes de les obres de la literatura més importants de tots els temps. Segueix els nostres dos herois en la seva absurda missió i sobretot gaudeix de totes les històries que t'esperen dins un llibre. El millor conte és a punt d'escriure's quan s'obri el teló…

Trobar-te amb la teva mare. Buscar feina. Fugir de la violència. No morir-te de gana… Què porta algú a abandonar el seu món i viatjar cap a allò desconegut? Quines són les coses que ens porten a cercar una vida nova? I què trobem al camí? Embarcar-se és conèixer-se un mateix i també la resta. Però el viatge també es pot convertir en malson, si perdem peu i naufraguem; si el lloc on arribem ens dóna l'esquena, si no trobem ajuda que respongui als nostres crits d'auxili.

Fa molts, molts anys Exactament un munt En una remota regió va caure una immensa nevada. I fins aquí no passa res, Però ara ve l'embolic: Una reina capritxosa Pensant en les seves coses reals Molt distreta cosia: “Ai, Déu meu, què avaria, M'he punxat amb l'agulla!”

PEÇA DE DANSA INCLUSIVA Una creació per als més petits que utilitza el cos, la poètica del moviment i la música al servei de la instal·lació. Patricia Ruz juntament amb Alberto Romera, actor i ballarí professional amb síndrome de Down ens expliquen un petit viatge inspirat a la ciutat. La peça neix de la necessitat de continuar treballant per a la petita infància i integrar la diversitat a escena. Gairebé no hi ha espectacles per a aquest públic tan petit que integrin artistes amb discapacitat. Una instal·lació viva creada amb múltiples i petits maons de cartró, que defineixen estructures i paisatges per compartir. Destruir per construir, construir per transformar, transformar per somiar. Una ciutat, un barri, uns veïns, una casa, la nostra habitació, a dormir! Un lloc sense nom, perquè tu hi posis el teu propi.

A la riba d'un riu, els animalons comparteixen un tros de terra. Cadascú amb el seu niu. Un bon dia arriba una nova espècie, la humana. Una pagesa que també fa el seu niu: una barraca de canya i fang. Amb el pas dels anys, però, aquell niu anirà creixent. Com els ho faran els animalons per continuar vivint en aquest paratge?

A la riba d'un riu, els animalons comparteixen un tros de terra. Cadascú amb el seu niu. Un bon dia arriba una nova espècie, la humana. Una pagesa que també fa el seu niu: una barraca de canya i fang. Amb el pas dels anys, però, aquell niu anirà creixent. Com els ho faran els animalons per continuar vivint en aquest paratge?

Trobar-te amb la teva mare. Buscar feina. Fugir de la violència. No morir-te de gana… Què porta algú a abandonar el seu món i viatjar cap a allò desconegut? Quines són les coses que ens porten a cercar una vida nova? I què trobem al camí? Embarcar-se és conèixer-se un mateix i també la resta. Però el viatge també es pot convertir en malson, si perdem peu i naufraguem; si el lloc on arribem ens dóna l'esquena, si no trobem ajuda que respongui als nostres crits d'auxili.

La Tomasa, el nom de la qual guarda una gran semblança amb la de la protagonista d'un conegut poema de García Lorca, protagonitza aquesta proposta escènica de petit format que amb els seus passets palante i els seus passets patràs hilvana amb gracejo ritmes i rimes nascudes del retrobament de la paraula amb la música i el moviment. Aquesta proposta, on allò nou i allò vell es donen la mà, recrea la poètica procedent de la tradició oral, barrejant de forma experimental el llenguatge escènic, la música, la dansa contemporània, el Hip Hop. Un espectacle per a públic petit, amb dramatúrgia de Roser Ros i la direcció artística de la companyia de dansa urbana Brodas Bros.

La Tomasa, el nom de la qual guarda una gran semblança amb la de la protagonista d'un conegut poema de García Lorca, protagonitza aquesta proposta escènica de petit format que amb els seus passets palante i els seus passets patràs hilvana amb gracejo ritmes i rimes nascudes del retrobament de la paraula amb la música i el moviment. Aquesta proposta, on allò nou i allò vell es donen la mà, recrea la poètica procedent de la tradició oral, barrejant de forma experimental el llenguatge escènic, la música, la dansa contemporània, el Hip Hop. Un espectacle per a públic petit, amb dramatúrgia de Roser Ros i la direcció artística de la companyia de dansa urbana Brodas Bros.

Fa molts, molts anys Exactament un munt En una remota regió va caure una immensa nevada. I fins aquí no passa res, Però ara ve l'embolic: Una reina capritxosa Pensant en les seves coses reals Molt distreta cosia: “Ai, Déu meu, què avaria, M'he punxat amb l'agulla!”

En una estació de tren una vella titellaire espera però no sap per què és allà. Els seus titelles en una maleta seran la seva única pista per esbrinar qui és i quin és el seu destí. Aquesta és la història d'amor d'una dona gran que desafia amb valentia, humor i tendresa els límits de la seva memòria per reunir-se amb l'amor de la seva vida. La vida és com un viatge amb tren on tots baixem a la mateixa estació, l'estació Paradís.

Un pare, una mare i un fill. La família perfecta. Què podria anar malament? Hem de parlar és una peça de dansa inclusiva que reflexiona sobre les relacions familiars, la manca de comunicació, l'amor i la frustració. En què ens convertim quan ja no en sabem parlar. Discussions en moviment, silencis que es trenquen, frases que es mouen i commouen. La comunicació sense la paraula. La importància de deixar de parlar per començar a moure's.

Sa Majestat l'Emperador, tot i tenir l'armari ple de gom a gom, mai no està content amb els vestits que porta. Per satisfer-ho, el conseller fa una crida a tots els sastres i modistes de l'Imperi per presentar els seus dissenys a canvi d'una gran recompensa. Aquest vestit haurà de ser diferent, únic, fantàstic i meravellós.

La noia que somiava és un espectacle de teatre fòrum. És a dir, participatiu, arriscat. És un espectacle que creem entre tots, en què el públic es converteix en espect-actor, on entra i juga amb nosaltres, somiant una realitat que ens agradi més que la que vivim.

Sa Majestat l'Emperador, tot i tenir l'armari ple de gom a gom, mai no està content amb els vestits que porta. Per satisfer-ho, el conseller fa una crida a tots els sastres i modistes de l'Imperi per presentar els seus dissenys a canvi d'una gran recompensa. Aquest vestit haurà de ser diferent, únic, fantàstic i meravellós.

Fa molts, molts anys Exactament un munt En una remota regió va caure una immensa nevada. I fins aquí no passa res, Però ara ve l'embolic: Una reina capritxosa Pensant en les seves coses reals Molt distreta cosia: “Ai, Déu meu, què avaria, M'he punxat amb l'agulla!”

En un país pla i ventós hi ha el Gran Circ Tatan. Un circ petit i familiar però extraordinari i genial. Aquest circ és extraordinari perquè hi trobem gent extraordinària, com el nostre protagonista, “Miló de Crotón”, l'home més fort del món! Capaç de fer coses sorprenents! Però en acabar la jornada… Miló es retira solitari, lluny de les mirades dels altres, per què?…perquè guarda un secret

Fa molts, molts anys Exactament un munt En una remota regió va caure una immensa nevada. I fins aquí no passa res, Però ara ve l'embolic: Una reina capritxosa Pensant en les seves coses reals Molt distreta cosia: “Ai, Déu meu, què avaria, M'he punxat amb l'agulla!”