Programació

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

En lengua Akan la palabra SUM significa SOMBRA. Este espectáculo se sumerge en ella, en la sombra, nuestra sombra, en el más amplio sentido de la palabra. Habla de esa silueta oscura que constituye una proyección de nosotros mismos, de nuestros miedos, nuestros deseos, nuestros descubrimientos…. Que crece con nosotros, que nos acompaña siempre, que contiene todo aquello que forma parte de nuestra identidad. Esa sombra la podemos hacer grande, grandísima y también pequeña. Podemos jugar a deformarla, a transformarla, a bailar con ella… En SUM JUGAMOS CON NUESTRA SOMBRA HASTA QUE… ¡LA PERDEMOS!! En este momento comienza un viaje que nos lleva a lugares donde encontramos otras formas de relacionarnos con ella, con la sombra, pero también con nosotras mismas.

… Llegeix més

… Llegeix més

A Pablito li ronda pel cap des de fa un temps un núvol que ni el deixa veure el sol, ni ballar, ni escriure, a més li treu llum al seu somriure i fins i tot els trons li fan mal a la panxita. Pablito sap que perquè aquest núvol desaparegui primer ha de ploure. En aquesta odissea de barri acompanyarem un heroi que no necessita ni poder, ni conquestes, ni regnats… ell el que vol és plorar i encara que no sàpiga com fer-ho, val la pena aprendre'l doncs després de tota tempesta sempre arriba la calma.

… Llegeix més

A Pablito li ronda pel cap des de fa un temps un núvol que ni el deixa veure el sol, ni ballar, ni escriure, a més li treu llum al seu somriure i fins i tot els trons li fan mal a la panxita. Pablito sap que perquè aquest núvol desaparegui primer ha de ploure. En aquesta odissea de barri acompanyarem un heroi que no necessita ni poder, ni conquestes, ni regnats… ell el que vol és plorar i encara que no sàpiga com fer-ho, val la pena aprendre'l doncs després de tota tempesta sempre arriba la calma.

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

Com al barret del Petit Príncep aixequem la seva ala i descobrim junts, tots els animals que puguem imaginar. Viatgem junts a Àfrica, Àsia o Amèrica, buscant una zebra que sigui negra amb les ratlles blanques o blanca amb les ratlles negres, oa una girafa esvelta i bella que de petita era curiosa, oa un cocodril que a l'aigua és perillós ia la terra és molt tranquil. A la nostra selva admetem una marieta i un ratolí? Per què no?

No para, no para. Vol assaborir-ho tot. I salta, superficialment, per sobre de les coses. "No siguis egoista. Quina vergonya. Tapa't la boca que se't veuen les dents." Es va fer petit, petit… i ara és un expert a complaure tothom. Aprofitant els seus beneficis, és clar. Un hàbil arlequí. Mira-ho, salta d'aquí cap allà evitant, així, aturar un moment i observar tot el que l'envolta. Ell és feliç a la fantasia. Balla perquè ja no recorda qui és. Ningú no ho recorda. Ara només s'esforça perquè el mirin. No en pot fer més. No para, no para. Aconseguir ser vist, encara que sigui oferint una pobra imatge, l'allibera de la torturant tirania de la insignificància.

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

… Llegeix més

Marceline es la última propuesta de la compañía que cuenta con una bailarina, una soprano y un cuarteto de cuerda en directo con la posibilidad de ampliar a una orquesta si el espacio lo permite. Marceline Orbés nació en el sur de los Pirineos el año 1873 y estableció las líneas del lenguaje del payaso moderno en Londres. Es, sin ninguna duda, uno de los protagonistas esenciales de las artes escénicas de su tiempo y creador de nuevos formatos teatrales. Fue el maestro de Charles Chaplin y el referente de Buster Keaton. Llenaba dos funciones diarias en el Hipódromo de Nueva York, el teatro más grande del mundo, donde era la estrella principal. Unos años más tarde apareció el cine y los teatros dejaron de ser los templos del entretenimiento. Algunos, como Charles Chaplin, supieron adaptarse, otros, como Marceline, tuvieron un final trágico y cayeron en el olvido más absoluto. Eva es su tataranieta y desde que tiene consciencia ha querido subir a los escenarios. Nunca nadie le había hablado de Marceline, hasta que su abuela, en los últimos años de su vida le explicó sus orígenes y el por qué sus padres quisieron hacerla desistir de una carrera artística. Marceline, interpretado por una bailarina, una soprano y un cuarteto de cuerda quiere ser un homenaje a las artes escénicas. Desde el movimiento, la música en directo y la tecnología aplicada a la escena, ofrece un recorrido por la vida de Marceline Orbés y su relación con Eva. Apuesta por una reflexión estética, sobre el hecho artístico en esta sociedad y en la de los inicios del siglo XX.

… Llegeix més