Gola
No para, no para. Vol assaborir-ho tot. I salta, superficialment, per sobre de les coses. "No siguis egoista. Quina vergonya. Tapa't la boca que se't veuen les dents." Es va fer petit, petit… i ara és un expert a complaure tothom. Aprofitant els seus beneficis, és clar. Un hàbil arlequí. Mira-ho, salta d'aquí cap allà evitant, així, aturar un moment i observar tot el que l'envolta. Ell és feliç a la fantasia. Balla perquè ja no recorda qui és. Ningú no ho recorda. Ara només s'esforça perquè el mirin. No en pot fer més. No para, no para. Aconseguir ser vist, encara que sigui oferint una pobra imatge, l'allibera de la torturant tirania de la insignificància.