Play

No! ¡No s'obre el teló en començar!
Abans cal “construir” l'escenari. I omplir-lo de coixins. I col·locar el ballarí.
I il·luminar-ho tot.
I aleshores i només aleshores, l'escenari cobra vida, suspès.
Per jugar a la gallineta cega. O per entrecreuar gomes i participar en un
antic videojoc. Per saltar sobre el sofà, o descobrir cignes buscant el llac.
Per seguir gossos ballarins que escolten gats o omplir-se el cap d'aire. Per
provocar focs artificials o ballar tots junts.
PLAY és una festa sense respir que contagia alegria, encoratja el somriure i comparteix
diversió.
I el teló, aquesta vegada, tampoc no baixa.
Perquè la festa continua després…