Una gran balança dreta al mig de la pista...
MiraT, un joc de mirades creuades. A la vegada, introspectiva i d'obertura a l'altre. De tu cap a ell i d'ell cap a tu. Mirar-se, confrontar-se amb la soledat mateixa, prendre la decisió de fer aquest viatge personal i transcriure'l a la pista. MiraT, una invitació a mirar-se sense autocomplaença, però també sense supèrbia, amb humor i autoburla. En una recerca constant de l'equilibri, oscil·lant, girant, ballant.

MiraT vol ser una invitació a la reflexió sobre la fràgil condició de l'ésser humà, una proposta per reflexionar sobre l'equilibri il·lusori de la vida on cadascú de nosaltres, en qualsevol moment, es pot trobar en una situació límit.
A la pista, un home i una gran balança. Jugant amb pesos i contrapesos, emprèn un viatge a la recerca constant dels límits de l'equilibri. Aquest viatge per la geometria de lestructura és també interior i per tant simbòlic. És un mirar-se i també exposar-se a la mirada dels altres. Mirar la pròpia solitud i transcendir-la exposant-la al mig de la pista.
Un viatge simbòlic en què cadascú de nosaltres es podrà reconèixer, una reflexió sobre què significa prendre una decisió important, una decisió que et pot canviar la vida. Alguns deixen el seu lloc d'origen per aventurar-se a terres desconegudes, altres es refugien amagant-se de la societat mateixa. Éssers a la deriva, a la recerca d'un lloc que pugui ser seu, persones plenes de por i d'esperança, de resignació i d'il·lusió. Cadascuna amb la seva balança interior que oscil·la entre un sentiment i un altre.