La noia que somiava és un espectacle de teatre fòrum. És a dir, participatiu, arriscat. És un espectacle que creem entre tots, en què el públic es converteix en espect-actor, on entra i juga amb nosaltres, somiant una realitat que ens agradi més que la que vivim.

La nostra noia somia robots i equacions de Maxwell. Però podria haver somiat dirigir una empresa. O amb conduir cotxes de carreres. O amb ser discjòquei en grans festivals. Com triem la nostra professió? Quant influeix el gènere en aquesta elecció? I la maternitat una vegada estem treballant? La nostra noia perd la capacitat de somiar, i aquí ens preguntem, públic i elenc què hi podem fer els altres.